Skip to main content

Sobre aquesta col·lecció

Reunim en una única col·lecció digital les obres d'aquestes dues disciplines de les quals no es pot entendre l'evolució de manera separada.


Durant molts segles els cirurgians no van poder anar més enllà del tractament de ferides de guerra, fractures, hemorràgies i tumoracions. Sovint sense una formació científica, la seva feina era menystinguda des de les universitats, tot i que hi va haver excepcions tan importants com les de Guy de Chauliac (s. XIV), Giovanni da Vigo (s. XV) o Juan Fragoso (s. XVI).


Fins al segle XVIII la cirurgia no es va guanyar un lloc definitiu i prominent a les universitats, i a Catalunya en tenim un bon exemple amb la creació dels Col·legis de Cirurgia, com ara el de Barcelona (1760), que aviat es fusionaria amb el Col·legi de Medicina per transformar-se, finalment el 1843 en la Facultat de Ciències Mèdiques de Barcelona. D'aquestes institucions sorigirien figures il·lustres com ara Antoni de Gimbernat, Francesc Puig, Jaume Menós i de Llena, Pere Virgili o Diego Velasco.


Malgrat això, el gran salt de la cirurgia entesa com a tractament de moltes altres malalties i xacres es va donar a partir de mitjan segle XIX arran del descobriment dels primers anestèsics i del concepte d'antisèpsia. L'anestèsia va sorgir fruit dels repetits intents de superar l'obstacle del dolor durant les intervencions quirúrgiques, i només amb l'anestèsia va ser possible que la cirurgia pugués emprendre intervencions més llargues i complexes. A aquesta època corresponen les obres de nombrosos estudiants (Àlvar Esquerdo i Esquerdo) i professors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona com ara Joan Giné i Partagàs, Antoni Mendoza (que va fer la primera intervenció amb anestèsia a l'Estat espanyol), Antoni Morales o Salvador Cardenal (introductor de tècniques d'antisèpsia i asèpsia a Espanya).

 
Seleccioni quines col·leccions vol afegir o eliminar a la cerca
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
 
Ok